Fem Circ! Fem Cultura!

PARC DEL FÒRUM DE BARCELONA
Moll de la Vela, 2 08930 Sant Adrià del Besós
Telf. (+34) 93 356 09 31 •info@apcc.cat

ombra
Ets a: Portada > Notícies del circ > L’APCC signa el manifest per una renda bàsica universal i incondicional

Notícies del circ

<< Altres notícies APCC

L’APCC signa el manifest per una renda bàsica universal i incondicional

Com a la millor política cultural possible

L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya ha signat el manifest per una renda bàsica universal  i incondicional  com a millor política cultural possible. Una renda bàsica per a tothom milloraria la vida de molta gent, i alhora milloraria radicalment les condicions de les pràctiques artístiques i culturals. El manifest ha estat promogut per la cooperativa La Murga i ja ha estat signat per milers de professionals de la cultura i entitats del sector.

Aquest manifest es refereix a una renda mensual per a un valor com a mínim equivalent al llindar de la pobresa, a la qual tenen dret sense cap condició ni exclusió totes les persones per a garantir la seva vida, i no es tracta per tant d’una mesura exclusiva per a l’àmbit cultural.

El manifest afirma que en el cas del treball cultural, portem prou anys de precarietat, ingressos per sota dels 6.000,00€ anuals per a moltes persones, i supervivència a base de voluntat i treballs escombraria, com per a poder afirmar que no sembla realista imaginar una vida digna sostinguda des del condicionament laboral. La renda bàsica universal milloraria la vida de milions de persones aturades, de milions de persones que sobreviuen amb treballs explotadors, i també milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals, per sobre de les expectatives que els podria suposar qualsevol mesura cultural específica.

Us deixem el text complet del manifest i l’enllaç per si el voleu signar de forma individual o per part de la vostra entitat.

Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional

Les persones que signem aquest manifest volem expressar la nostra convicció que una renda bàsica universal i incondicional seria la millor política cultural possible, i convidem altres persones interessades en la cultura, i en general a tota mena d’organitzacions i col·lectius de qualsevol àmbit, a informar-se, reflexionar i fer força pública i compartida, per tal que aquesta mesura sigui impulsada i implantada per les instàncies polítiques que l’haurien de garantir.

    Quedi clar, en primer lloc, que, com ja fa anys expliquen les veus defensores de la mesura, quan parlem de renda bàsica universal ens referim a una renda mensual per un valor com a mínim equivalent al llindar de la pobresa, a la qual tenen dret sense cap condició ni exclusió totes les persones per a garantir la seva vida, i no a cap altra tipus de renda o mesura específica per la cultura ni per cap altre sector. Una renda bàsica per a tothom milloraria la vida de molta gent, i alhora milloraria radicalment les condicions de les pràctiques artístiques i culturals.
    Pensem que és una mesura necessària com a mecanisme redistributiu de riquesa, perquè, en un marc en què l’atur general és tan gran i, segons sembla, encara ho serà més, el treball ja no és creïble com a dispositiu per a garantir la vida. En el cas del treball cultural, portem prous anys de precarietat, ingressos per sota dels 6.000,00€ anuals per a moltes persones, i supervivència a base de voluntat i treballs escombraria, com per a poder afirmar que no sembla realista imaginar una vida digna sostinguda des del condicionament laboral. La renda bàsica universal milloraria la vida de milions de persones aturades, de milions de persones que sobreviuen amb treballs explotadors, i també milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals, per sobre de les expectatives que els podria suposar qualsevol mesura cultural específica.
    El treball cultural també és, com estem veient, un territori de conflicte, en el que les condicions de negociació fan que s’acceptin situacions d’explotació per manca d’alternatives: associació d’imaginaris culturals a marques, en conflicte frontal amb el que volem mostrar, acceptació de situacions contractuals il·legals i injustes, subordinació a imposicions i arbitrarietats polítiques… La renda bàsica universal incondicional suposaria, en el camp cultural com en tants d’altres, una millora per guanyar autonomia i capacitat de negociació de les persones treballadores en aquestes situacions. Amb la renda bàsica podríem dir no.
    La renda bàsica universal ens sembla beneficiosa per la cultura, perquè afavoreix directament les persones que ho necessiten, i no es distreu en les estructures, com fan tants sistemes de finançament públics, que es perden en un flux de riquesa que suposadament va de dalt a baix però mai no arriba a baix, i en el que tants cops es consoliden les desigualtats i s’acaben beneficiant els que menys ho necessiten. Pensem que passa així en cultura, com també en molt altres àmbits on la riquesa mai no acaba de “baixar”. Si calen estructures, ja les construirem nosaltres.
    Creiem en la renda bàsica universal, també, com a alternativa als laberints burocràtics de les subvencions, de les condicions dels autònoms, i de tants altres mecanismes de subsidi, també fora de la cultura, sempre discriminatoris, sempre centralitzats, sempre controladors, sempre humiliants, i sovint tan costosos, per l’aparell administratiu que exigeixen (quants euros es gasten en gestió burocràtica per cada euro que arriba a destí en una subvenció de cultura?). No calen tantes preguntes. Tenim dret a viure.
    Defensem una renda bàsica universal, això sí, que no pot servir d’excusa pel desmantellament d’aquells recursos comuns estatals que ajuden a sostenir la vida. Volem una renda bàsica que simplifiqui coses, sí, però ni aquesta ni cap altra mesura són la poció màgica que per si sola modifica el sistema. Volem una renda bàsica que, en un món desigual com el nostre, han de pagar els rics, i que ha de ser paral·lela, per exemple, a una regulació de l’habitatge que el faci accessible i deixi de justificar-lo com a bé d’inversió.
    Diem que la renda bàsica universal seria la millor política cultural, perquè som conscients que la cultura no es construeix ni se sosté, només, des de la feina de les persones que s’hi dediquen, sinó que depèn en tots els seus aspectes d’un espectre social que inclou els qui habitualment anomenem públic. De què ens serviria un sistema cultural que només estigués al servei d’aquells que tenen el temps, els recursos i la tranquil·litat per a “consumir cultura”? No tenim més remei que entendre’ns interdependents i preocupar-nos per les condicions de vida de tothom. Si la vida social no està garantida, la cultura no és viable o acaba essent un recurs insolidari i elitista.
    Apostem per la renda bàsica universal, també, perquè no volem suportar més un sistema que només ens demana produir -infatigablement, infructuosament i sense parar- continguts culturals, any rere any, projecte rere projecte, en una dinàmica en la que res no s’aprofita, res no és profund, i en la que la cultura està en perfecta sintonia amb tantes altres dinàmiques de sobreproducció del sistema capitalista. Necessitem la renda bàsica per a poder parar la roda, i promoure una altra cultura compatible amb un món habitable i sostenible per tothom.
    Finalment, i per si encara no ha quedat clar, volem la renda bàsica per a tothom perquè n’estem fartes i farts  d’un sistema cultural que sempre apareix com un món màgic i privilegiat que viu al marge de la vida, perquè ni aquesta és la nostra condició real, per molt que la brillantor de les aparences sovint faci veure una altra cosa, ni és aquesta la cultura que volem ajudar a construir i compartir.

Ens calen iniciatives que imaginin, expressin i impulsin horitzons que vagin més enllà del sistema injust i insostenible existent, com ja s’expressava i es tornarà a manifestar des de tants col·lectius i indrets del planeta abans de la crisi del COVID 19, i que, no obstant, en la desescalada, alguns semblen mirar com si es pogués restablir. La nostra vol ser una aportació en aquesta necessària direcció de canvi, que reconeix les inèrcies culturals que ressonen amb el vell, i voldria activar la imaginació i sumar energies per un horitzó més just, esperançador i sostenible.

Enllaços relacionats