Entrevista al president de l'associació Tub d'Assaig 7.70, premi Zirkòlika 2012 a la Millor Iniciativa per a la projecció del circ
L'associació sociocultural Tub d'Assaig 7,70 és un paraigua sota el qual unes quantes persones s'aixopluguen per a crear circ. El seu president és Albert Ubach, nascut el dia de Sant Esteve del 1981. Tub d'Assaig ha guanyat el premi Zircólika 2012 en la categoria de Millor Iniciativa per a la projecció del circ. De l'esplai al circ.
Les primeres passes d'Albert Ubach en el món del circ van arribar en una entitat del barri de Ca n'Aurell. Amb només 8 anys ja va començar a veure que allò li podia agradar. De formació inicialment autodidacta, després ha après tècniques diverses arreu i, sobretot, diu, dels professionals vinguts de fora. També ha participat en un projecte de circ solidari en un orfenat de Bangkok, a Tailàndia, amb una ONG americana i el Circ du Soleil. A finals del 2007 s'uneix amb un grup d'amics per trobar la solució a un problema: la necessitat de tenir un espai, a Terrassa, adequat per a la pràctica de cada una de las especialitats del circ.
Amb temps i dedicació han portat a terme tot tipus d'iniciatives, aconseguint en aquests primers 5 anys infiltrar-se a la xarxa cultural i social de la ciutat. El Festival de circ de Terrassa, els quatre cabarets-espectacles anuals, tallers de circ en família, tastets de circ per a iniciar-se, formació per a professionals... Una mica de tot. Ara, Ubach compagina el circ, la seva passió-professió amb les classes de la tècnica Alexandre, un mètode per a prevenir tensions i males postures.
Avui, el 2012, qui consumeix circ?
A Catalunya, i a Terrassa, les famílies. Però és un espectacle per a joves i per a adults. El circ que fem és totalment contemporani. També podríem dir que apostem pel teatre de carrer, pels petits escenaris propers al públic.
I què és el circ?
Una suma d'habilitats. Els artistes canten, ballen i fan pràcticament de tot. Ja no és el circ de carpa d'abans. La qualitat és un dels elements fonamentals. No tot s'hi val. És alguna cosa més que un pallasso. L'artista de circ, treballa, i molt, per oferir el millor d'ell mateix, proposar coses noves. S'entrena i entrena.
Les coses no són gens fàcils, ni per la gent del circ ni per ningú.
I per la gent del circ, al nostre país, menys. Hi ha una gran diferència, en aquest sentit, amb França, on s'hi dona suport des de tots el ajuntaments.
I des del nostre ajuntament?
No n'estem massa contents. Des de fa tres anys està programat anar al Condicionament terrassenc, en un edifici de 800 metres quadrats. Ara només tenim 120 metres quadrats i ens falta altura. Però volen que paguem nosaltres els permisos. Només demanem una mica d'ajuda, un cop de mà. Per la resta ja ens espavilarem sols, com hem fet fins ara. Fem grans esforços.
Han amenaçat amb traslladar Tub d'Assaig a un altre lloc?
Algun cop hem fet veure que amenaçavem amb marxar de la ciutat, però sense posar-hi massa èmfasi. Amb una petita empenta municipal en tenim prou. Amb 4 plomes som capaços de fer-nos unes ales. Terrassa gaudeix d'un projecte de circ extraordinari, amb propostes i activitats contínues. Els que sí que ens han entès i valoren la nostra tasca són els gestors del Centre Cultural.
Avui en dia dir 'circ', per la població en general és dir Circ du Soleil. Hi està d'acord?
El Circ du Soleil té coses bones i dolentes. Crec que ha fet mal al públic. És una indústria, una multinacional. Això sí, molt ben feta. Aposta per l'espectacularitat, la qualitat, els grans escenaris, cuida la imatge, la música, l'escenografia... Van arreu del món a buscar artistes. És cert. Però és molt car. Una família ha de fer una gran inversió per anar-lo a veure.
Li agradaria treballar-hi?
Abans, sí que m'hagués agradat. Ara ja no. Però segurament tampoc hagués estat possible, perquè no tinc qualitat suficient. Tinc amics que hi han treballat. I és molt dur, molt. Alguns es van acabar estressant.
El del circ també és un món ple d''egos', com passa en altres facetes de l'art?
A Terrassa jo crec que no. Tots ens coneixem. Ara bé, segurament tenir-ne una mica t'ajuda a millorar i a actuar davant de la gent.
Joan Manel Oller · www.naciodigital.cat