En "Monti" ens ha deixat
El nostre amic Joan Montanyès ‘Monti’ va morir divendres a les 10 menys un minut de la nit, just en el moment que més d’un centenar de pallassos, artistes i amics convocats per Jango Edwards apagaven les espelmes que havien encès a l’exterior de l’Hospital de la Vall d’Hebron per acompanyar-lo silenciosament en el seu trànsit. Un instant abans de les 10, el nostre estimat pallasso Monti i l’ànima de Joan Montanyès emprenien junts el viatge amb el millor dels equipatges possibles: les riallades i els aplaudiments projectats al cel per tantes desenes de persones que se l’havien estimat i se’l continuaran estimant per sempre.
A part de la seva brillant trajectòria artística, en Monti és un dels socis fundadors de l’APCC. Entre moltes altres coses, li hem d’agrair que el 20 de desembre del 2004 aconseguís la sala de premsa del Teatre Lliure com a digne espai fundacional de la nostra associació, un espai de gran simbolisme en uns moments en què el nostre circ encara era ignorat per les administracions i per molts sectors de les arts escèniques. Des de 1997 en Monti ja havia format part activa del reduït nombre de persones que van treballar per aconseguir que el 2005 el Parlament de Catalunya reconegués el circ com a bé d’interès cultural. També va formar part de la Plataforma per a la Normalització del Circ a Catalunya, que el 1998 va elaborar el Document inicial de treball que posava les bases del Pla Integral de Circ implementat el 2008.
Sempre recordarem el Joan Montanyès vital, dinàmic, convençut, emprenedor de tantes aventures, exigent fins a la descortesia si ho creia necessari, però sempre amb aquell punt de tendresa que també sabia insuflar al seu pallasso de caràcter trapella, desvergonyit i malparlat.
Monti, t’ho tornem a dir: t’estimarem sempre. I, com va escriure el poeta Blai Bonet, no et diem “Feliç viatge”, sinó “Bon retorn a casa”. Bon retorn a casa, Joan, Monti, amic. T’ho desitjarem plegats diumenge 19 a la una del migdia al tanatori de Les Corts.
