Animalada a la granja

No és una casualitat que es diguin Animal Religion. De sempre, la seva dèria ha estat la de trobar l'animalitat dels humans, deslliurar-se dels vestits, de les convencions socials i aparellar-se novament amb les bèsties (preferentment, les de granja). El circ de la companyia Animal Religion beu molt d'un imaginari potent. Com ho és (per la seva sensibilitat) el de Manolo Alcántara a Rudo, o el de Blai Mateu (oníric, per moments). La fisicalitat a Animal religion és un ingredient que no es pot obviar. I des d'aquest trampolí s'arriba al clown, si és necessari. Deia el director del festival, Jordi Duran, que Chicken legz era un pas previ a un espectacle de gran format del 2015. Si és així, ja ens podem calçar i marcar-lo com a imprescindible la propera edició. Perquè l'aposta i radicalitat (alhora, increïblement esclatant i orgànic) del muntatge actual significa la sorpresa confirmada d'aquesta edició. Què passa, doncs, en aquesta granja dels afores del municipi? No es juga tant amb l'horitzó com acostuma a succeir quan els de Fira Tàrrega treuen un bus direcció coontrària a Talladell. Les bèsties són ben pròximes, es poden tocar. Si no es vigila, et poden prendre la bossa de terra. L'estimació amb els animals és inqüestionable. Els acaronen, tot llegint-los un llibre, els alimenten, els amanyaguen, juguen amb ells amb la mànega d'aigua. Però no es tracta tant d'ensenyar una granja com de mostrar les actituds de les bèsties en el cos dels homes. I de deixar lliures l'ànsia homínida menys civilitzada (només controlades per les tanques d'un rodeo) tot desgranant una mort, una resurrecció, un ball per l'amor, un cant a la incomprensió, uns equilibris amb un toro mecànic que no para d'interactuar amb la comitiva. Una desena d'intèrprets canten, ballen, fan salts mortals, hi deixen la pell a partir del que mana el seu instint (però mlt ben mesurat per transicions, talls, ordre dramatúrgic...). Abans, unes carnisseres conviden a fer paquets de cames de Barbie com si fossin ales de gallines. Els espectadors passen pel túnel on ferren els cavalls i poden accedir al camp. Els gossos estan a prop; les oques campen a la seva voluntat. Tot sembla espontani i, com el bon circ, està mesurat, coordinat, a favor del ritme d'escena.

Si els homes perden la civilització, un bon díptic de contrast són els dos manobres de Constructivo. Piero Steiner i Ernesto Collado són dos paletes que filosofen. Exploren la fragilitat, reivindiquen els espais oberts, denuncien tirar tot allò que no admet una bona relació amb els habitants (el seu pla preveu tirar a terra el Vaticà o tots els aeroports i de transformar el Guggenheim de Bilbao com a instrument per comunicar-se amb els hipotètics habitants de Mart). Una divertida marcianada que, explicada ahir al migdia entre anglès, italià i castellà, remet a construir només a partir de la dimensió dels habitants, de les seves necessitats. L'orgull dels arquitectes (capaços de construir un Palau de Cultura que es menja sis anys de pressupostos de l'activitat cultural de Lisboa) i de les construccions asèptiques pateixen una sagnant mirada: les portes giratòries i les automàtiques malden perquè les persones perdin la voluntat: absorbeixen i expulsen els ciutadans sense que aquests en siguin conscients.Els paletes de Constructivo es vendrien un regne a canvi de disposar de portes amb pom de diferent tacte. Els d'Animal Religion, segurament, la rebentarien d'una coça. La granja d'animals de Tàrrega és molt més anàrquica que la d'Orwell, dirigida per la cort de porcs.

Tàrrega commina a la revolució, sigui deixant fora la part d'animal o posant fi als palaus buits



 

Crònica Arts Escèniques - Jordi Bordes - Diari ARA

Compartiu aquesta notícia