Fem Circ! Fem Cultura!

PARC DEL FÒRUM DE BARCELONA
Moll de la Vela, 2 08930 Sant Adrià del Besós
Telf. (+34) 93 356 09 31 •info@apcc.cat

ombra
Ets a: Portada > Notícies del circ > La primera edició d'Enllaç estableix amb èxit un punt de trobada entre gestors culturals i artistes

Notícies del circ

<< Altres notícies APCC

La primera edició d'Enllaç estableix amb èxit un punt de trobada entre gestors culturals i artistes

La trobada organitzada per l’APdC, la TTP, l’AADPC, APCC i l’APGCC ha posat en contacte 40 gestors i 40 artistes

La Fàbrica de Creació Fabra i Coats va acollir el passat dia 9 de maig la jornada professional Enllaç 2016, que ha servit per fomentar les sinergies entre artistes i gestors culturals en un punt de trobada per exposar objectius, bones pràctiques i establir punts de contacte així com un directori de gestors culturals i artistes amb inquietuds per treballar en col•laboració.

Us adjuntem el text sobre la jornada de la seva relatora, Laura Basagaña, tècnica de comunicació de l’APGCC.

La sessió va iniciar-se amb una taula rodona integrada per artistes i gestors culturals que són el reflex d’equips de treball exitosos, on un equip d’artistes i de gestors culturals treballen colze a colze, proactivament i de manera harmònica i creativa. Els ponents de la taula eren els següents: l’artista Sol Picó, acompanyada de la seva gestora cultural Pia Mazuela; Cristina Garcia, representant de Campi qui pugui, una de les tres integrants de la marca de distribució Ponent Street; la gestora cultural Agnès Forn, encarregada del management dels artistes de circ Leandre i Joan Català i la Cie Yifran; i, finalment, Xavier Martínez i Marta Riera, de la Cia.de Danza Mar Gómez, amb la moderació d’Alfred Fort, gerent de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC).

Va obrir les intervencions de la taula el tàndem Pia Mazuela-Sol Picó, responsables de l’èxit de la companyia de dansa Sol Picó, amb 22 anys de trajectòria a l’esquena i que ha rebut nombrosos premis. Des de l’any 1994 Picó i Mazuela treballen juntes i a la jornada Enllaç van explicar com es va implementar el seu model d’èxit i treball en equip, que comença per un bon diàleg i l’admiració mútua. “Quan veig la Sol Picó a l’escenari, encara m’emociono malgrat tots els anys que porto treballant amb ella. Penso que és fonamental que un gestor cultural s’apassioni i admiri la feina de l’artista del qual és gestor”, apunta Pia Mazuela, que també destaca que la Sol Picó s’implica amb el tema de les vendes “que pot ser un tema mecànic i amb molts alts i baixos” i que, per aquest motiu, va bé que l’artista s’involucri en aquest àmbit, recordant dades, posant-hi interès de la seva part;  igualment com el gestor s’involucra en parts creatives de la feina del creador, aconsellant i escoltant temors, dubtes o riscos. L’equip es forma, en certa manera, assessorant –en certs aspectes- la feina de l’altra pota de l’equip i aconseguint un tàndem creatiu i bidireccional.

Sol Picó, per la seva banda, va remarcar la importància de “posar en comú temàtiques per resoldre, contactes i propostes i anar construint unes dinàmiques a partir de tot l’aprenentatge fet” entre la figura del gestor cultural i la figura de l’artista. “És interessant poder entrar en el camp de l’altre, sempre des del respecte”, considera Sol Picó, que afegeix que “hi ha d’haver, també, entesa en què els teus associats puguin treballar amb altra gent. Seria com un matrimoni una mica obert, perquè totes dues treballem en diversos projectes en paral•lel, alguns en comú i altres per separat”.


Tot seguit, va prendre el torn de paraula Cristina Garcia de Ponent Street que va explicar en què consisteix el seu projecte i l’enfoc que té la seva marca de distribució. “Nosaltres no veiem com a competència que una companyia de teatre catalana vagi a l’estranger a un festival, perquè considerem que si una companyia catalana hi va, nosaltres podem ser els següents”. Ponent Street és un col•lectiu que representa tres companyies teatrals de les terres de Lleida a nivell internacional: les companyies Campi qui pugui, Fadunito i Jam, que ja han actuat en una trentena de països i tenen una experiència en el teatre de carrer de més de 10 anys. “Les tres companyies tenen el seu funcionament individual, però van decidir associar-se per tenir més força i per optimitzar econòmicament la distribució d’aquestes tres companyies, a partir d’una marca externa que facilités als programadors la gestió”, comenta Cristina Garcia.


Els membres de la Companyia de Dansa Mar Gómez ho tenen clar: “Quan comences un projecte cultural, cal saber per quin model vols apostar perquè hi ha moltes maneres de treballar: pots anar d’independent, freelance, pots treballar dins d’una cooperativa, o pots anar per projectes. En el nostre cas vam apostar per un projecte estable, una infraestructura i formar un equip de treball estabilitzat entre artistes i gestor cultural, per poder garantir una continuïtat de treball”, subratlla el ballarí Xavier Martínez. I coincideix molt amb Pia Mazuela: “Per fer realment un bon equip, cal triar un gestor o artista amb qui realment t’entenguis i amb objectius comuns”. Cristina Garcia destaca que “no han de ser els artistes qui han de dir, volem que aconsegueixis certs objectius al gestor; sinó que els objectius comuns s’han de posar sobre la taula de manera comuna i el gestor ha de fer una tria al mateix temps que l’artista. El gestor també pot proposar enfocs creatius dins l’espectacle, en una implicació bidireccional, trencant barreres comunicatives”. 

Xavier Martínez, ballarí de la companyia de dansa Mar Gómez  rebla el clau i aconsella: “Cal una comunicació directa i sincera entre el gestor i l’artista per creuar discursos i fer un pla estratègic conjunt”. Una de les conclusions és, doncs, que ni el gestor s’ha d’encarregar en solitari de les vendes –sinó que l’artista ha de recordar noms, idees i gestions al gestor- ni l’artista s’ha d’encarregar en solitari de la part artística, ja que potser ha de compartir problemes o obstacles amb el gestor –que emocionalment està proper a ell- i aquest el pot aconsellar i donar-li el seu parer o possibles solucions. “El gestor cultural és -en certa manera- un creador, ja que ha d’estar format en la matèria artística que gestiona, ha de conèixer la història i projectes de la companyia o equip artístic  amb qui treballa i s’ha d’implicar en la creació”, opina Cristina Garcia. “Trio projectes l’essència artística dels quals m’apassiona”, exposa Agnès Forn, gestora cultural encarregada del management dels artistes Leandre, Joan Català i Cie Yifran.


Bastint ponts comunicatius entre gestors i artistes

Al torn de preguntes, alguns dels assistents demanen com fer per enfortir els vincles entre gestors i artistes. “Si t’agrada com treballa un artista, fes-li una trucada, presenta’t, ofereix-te com a gestor en fires de les arts escèniques. Els artistes són persones i de vegades els costa trobar algú que admiri la seva feina i els vulgui fer de gestor”, comparteix Xavier Martínez, ballarí de la companyia de dansa Mar Gómez,  que afegeix que “cal trobar ponts comunicatius per poder dir què necessites, que el gestor sigui proactiu, faci propostes i descobreixi aspectes creadors al mateix artista”.


Es comenta, també, al torn de preguntes amb el públic, quin vincle contractual s’estableix entre gestors i artistes i alguns dels representants de la taula diuen que són autònoms associats. I també es parla de la negociació de percentatges amb l’artista. Li pregunten a Pia Mazuela quines qualitats busca quan mira d’incorporar algú al seu equip de gestors i ella respon que busca algú que faci bé les coses que ella no domina tant: “Busco la complementarietat”. La taula finalitza amb una reflexió de Marta Riera gestora cultural de la companyia de dansa Mar Gómez  que remarca les qualitats que hauria de tenir un bon gestor cultural: “Cal ser molt organitzat i estructurat mentalment, perquè els artistes tendeixen a ser molt caòtics. També cal ser molt pragmàtic, perquè els artistes fan volar coloms i cal ajudar-los a posar els peus a la terra. I, finalment, cal tenir una visió global del projecte, un mapa mental ampli que permeti retenir les oportunitats per a aquell projecte o per a futurs projectes”.


La jornada #Enllaç2016 ha acabat amb reunions informals entre gestors culturals i artistes que s’han explicat projectes de futur i de present, i han vist de quina forma podien col•laborar en els reptes actuals que els ocupen.