Choriza

La boirina de l'hivern entre les alzines de la devesa a l'alba. El foc de la candela encès, els calders escalfant l'aigua. Faustina ho té tot preparat. Avui el porc donarà la seva vida per la pròpia subsistència, en una espècie de ritual antic, de respecte a la vida i a la mort. Però enguany, Faustina amaga un secret que li farà embotir un xoriço únic, que mai abans s'havia provat al poble.

Una comèdia negra amb tints almodovarians, esquitxada de retalls de nostàlgia i de folklore. Ens parla, des de l'humor, de les tradicions i les arrels. De qui necessita d'una identitat a la qual aferrar-se. De sensacions i olors. De tapar-se del fred amb la faldilla del braser. De rostir el xoriço amb ous al foc del foc. Un retrat costumista que tracta d'homenatjar una generació de dones que sostenien les economies domèstiques i es veien sotmeses a les normes socials tradicionals.

Choriza convida a reflexionar sobre la matança com una resposta inusual al sistema de consum basat en la producció càrnia de les macrogranges, que comporten la sobrexplotación animal, la superproducció i la destrucció del medi ambient. El xoriço, com a símbol de la matança, és una arma de lluita, una eina d'expressió i una perfecta combinació per a un bon entrepà. És temps, espera i curació: una veritable economia circular en els temps de l'acceleració i l'economia global.