El somni d'un pardal

Un espectacle que sorprèn per l’enginy i la subtilesa que es desprèn d'entre el ferro i l'òxid dels objectes. Una aposta pel joc, per l’humor delicat i per la tendresa, deixant el públic amb un somriure als llavi i una emoció que durarà més enllà dels aplaudiments.
Al cor de la proposta hi batega un personatge que, cansat dels seus propis embolics, decideix mirar la vida amb una calma renovada. Una mirada serena sobre el pas del temps, sense presses i des d’una vellesa que es retroba amb la infantesa. El moment en què la mirada es suavitza, es torna més propera, més humil… i una mica més trapella.
Quan l’experiència viscuda fa entendre que menys és més, i que amb molt poc es pot dir molt.
Una travessa, des de la maduresa d’un personatge que ha après a escoltar el silenci, a llegir el gest i a donar valor a l’essencial. Una peça senzilla, però profunda, que parla sense pretensions, però amb el cor. Que convida a mirar, a sentir… i potser, a recordar allò que realment importa fins al punt de riure’s d’un mateix.