La nit màgica dels premis Zirkòlika
Era difícil superar la gran nit del 20 de desembre del 2010. Doncs bé, l’editor valencià circ de Catalunya, celebrada el 20 de desembre del 2011, va ser màgica. En un circ ple de gom a gom i en un ambient formidable, la gala va tenir moments especials i va reunir quasi totes les famílies del circ. El gran absent, encara que representat per una Montserrat Trias molt emocionada quan va recollir el premi per a Grimègies, va ser Tortell Poltrona (Jaume Mateu). Es va perdre una nit autèntica com poques.
Molt emotiu, en una imatge per a la posteritat, va ser quan la pallassa Pepa Plana, que abans de la seva aventura a Cirque du Soleil actuava per primera vegada al Circ Raluy , va lliurar al pallasso Lluís Raluy Lluïset un ram de papers de diari. En aquesta greu crisi de la premsa en paper algun editor es podria dedicar a la sastreria i fer-li a la Pepa vestits tan extraordinaris com el que portava: tot fet amb tela de paper de diari!
Més artistes sobre la pista. Jean Cristophe Fournier i Kerry Raluy van exhibir-se en un número de teles aèries que va provocar una gran ovació tancada del públic, en un moment de gran intensitat i compenetració entre artistes i espectadors. Ho comentava a la sortida un dels membres de la companyia Daraomai: “Hem actuat a alguns circs, però aquesta pista té alguna cosa especial”.
Estava per veure si Adrián Schvarzstein s’inclinava per la moderació de Call Me Maria o bé per la provocació del seu personatge The Green Man. L’excèntric va guanyar i per uns moments el nou pla integral de la Generalitat va estar en greu perill. A la màxima autoritat de la Generalitat a la gala, el subdirector general de Promoció Cultural, Joan Francesc Ainaud, li van començar a venir calfreds. L’Adrián el convidava a sortir a la pista i ell intentava dissimular mirant cap a l’infinit. Una vegada i una altra. Que sí, que no, que sí, que no. I finalment, i per aclamació del públic, va haver de sortir per fer de mosso de pista i carregar una catifa. (L'article continua).
A la gala hi van actuar alguns dels artistes premiats l’any passat com el malabarista Fernando Pose. De gira amb el circ de Rody Aragón, Pose és un dels grans valors del circ català i ahir ho va tornar a demostrar amb un número de bon humor, excel·lent tècnica i grandiós final. Els germans Richard i Alejandro Rossi van fer patir a més d’un. La caiguda durant el seu número d’icaris va ser espectacular i molts espectadors es van aixecar de les seves butaques per saltar a la pista si la situació requeria de primers auxilis.
I quasi una taquicàrdia van agafar, ja durant el lliurament dels premis, els membres de Cronopis, que es van endur el premi a la projecció del circ. L’esclat d’eufòria, les trepitjades i les empentes d’alegria dels membres d’aquest col.lectiu de Mataró quan sortien a la pista a recollir l’estatueta de Zirkòlika va fer tremolar el terra del circ. Lluís Raluy i Carles Raluy van rebre el premi al millor espectacle de circ de carpa. Són molt grans artísticament, però la seva reacció va ser molt continguda. L’alegria, a diferència de Cronopis, anava per dins. En Carles, a més, tenia un doble motiu d’alegria. Les seves nétes, Jillian i Kimberley, van guanyar el premi a les millors artistes novells.
Cada premi anava acompanyat d’una creació amb sorra de Borja González, que va tocar la fibra amb imatges com la de Tortell Poltrona tocant el seu saxo o en Marcel Escolano amb la seva cabellera de lleó salvatge. Una gran troballa per animar una entrega premis.
La nit va aconseguir unir el sector, el famós sector, en uns moments especialment difícils. I el mèrit es de Vicent Llorca.
Marcel Barrera · publicat a Bloc de Circ · 21 de desembre de 2011