326 MORMURs

Va florir a l’inici d’un gris hivern, en terres on el sol difícilment toca el terra.

Flotava entre la densa boira, abans de caminar per les àrides planures en les que el blues es difumina amb el galopar dels cavalls.

En aquells descampats amb “llei”, on la política segueix sent una estafa, i la televisió intenta adormir a les masses, ell, es manté en el solitari desert a l’espera d’una gota d’aigua, que el permeti viure durant un altre llarg temps.

La vida sembla més simple quan es viu amb poc, pensa, mentrestant l’arena contempla el paisatge a l’espera de la nit, que porta el fred i de nou la rosada de l’albada.