Pleus

En la peça es posa el focus sobre la *performativitat del gènere i la seva expressió, concretament en la ploma dins de la identitat dissident *marica, i de com aquesta es veu controlada per un joc de màscares constant en el quotidià.

Parla de les danses diverses del cos en l'exercici de l'expressió i la comunicació, que ens són esbiaixades i reconduïdes al comportament masculí hegemònic durant la socialització des de la infància. Conversa del retrobament amb la ploma i la reivindicació d'aquesta com a forma d'empoderament dissident.