Zloty

Zloty parla de la història de dos personatges, excomponents d'una antiga troupe de circ ambulant de principis del segle passat. Dos personatges que es queden sense ofici després que una forta tormenta els destrossa la carpa, deixant-los amb l'espai on succeia el seu espectacle només amb les parets malmeses i obligant-los a parar de treballar.

En aquest punt, els membres de la troupe es veuen abrumats i desemparats, i aquí comença el seu fracàs, la seva agredolça decadència. La companyia es dissol.

Ara, només queden ells dos, les ànimes més innocents i inconscients del grup, el pallasso, la música que, a remolc amb la seva carpa trencada i el camió amb el que movíen el circ, fan camí, per inèrcia, sense rumb, observadors d'un món canviant....

No poden deixar de ser el que sempre han sigut, així que intenten per sobre de tot, SEGUIR, refugiant-se en la professió, el riure. En l'anhel de camí, el camió, l'únic que semblava seguir endavant i no abandonar-los mai, s'espatlla. I aquí comença ZLOTY.

En el propòsit d'arrencar el camió, és on, sense pretendre-ho, ens mostren la seva història, com han arribat fins aquí, la seva vida en llibertat i els seus defectes, intentant, sigui com sigui, engegar el camió i SEGUIR. Ho aconseguiran?

Un pallasso que es despulla per mostrar-nos el que hi ha darrera la màscara, "maquillant-se i desmaquillant-se", ja que l'ofici ja és part inseparable d'ell. La música, composada exclusivament per Zloty, ens acompanya emocionalmet i ens reforça el que succeeix en cada escena. Com aquests dos personatges, que s'acompanyen, s'ajuden i es reforçen. A la seva manera....

Treballem en una posada en escena poètica i potent, amb el contacte amb l’espectador. Amb la vulnerabilitat que ens humanitza. Amb la complexitat de la senzillesa. Amb allò entranyable perquè és real, el que persisteix dins de cadascú quan tot s’acaba... quan s'abaixa el teló. I és també per això, que Zloty succeeix en un petit espai tancat on la respiració, el tacte i la mirada no poden no trobar-se.