AI AI AI

SINOPSI

Pandora entra a l'espai imitant passos de Tai Chi, Aikido, i altres arts marcials que ha après  fa poc. Juga. Mira el públic. Està contenta. Va conèixer un japonès a Tinder, i amb una cançó ens explica la seva història. Es diu Wakató. Fa un metre vint-i-dos, però ella pensa que és molt petitó, tan petitó com el palmell de la mà. Aquesta nit ve a celebrar l'any nou amb ella, a casa seva. Està molt feliç i entusiasmada per rebre'l. Presumeix tot el que va aprendre sobre l'univers japonès: flaixos exòtiques i elòtiques, ball olientale, i a més ànima una taula d'oligami epecial pala ell. Convida el públic a folmal palt de cada joc. Es deixa solplendel, tatenta cada cosa que oculli en l'escena de què tot folmen palti.

Pandora entrena el moment de la trobada. Construeix l'univers possible de l'amor efímer, l'instant tràgic, l'amor bengala. Amor de paraules i conjurs mil·lenaris. Eixe moment que dura una vida per a l'ànima… i tan poc per al temps. Un any nou. Una certesa, un desig, un possible. Pandora munta a poc a poc una il·lusió de paper, fugaç i eterna com el riure.

Obra guanyadora de la Festa provicinal del teatre de Tucuman 2019 de l'Institut Nacional del Teatre (Argentina) i com a millor unipersonal PRemis Artesa Tucuman 2019. Nominació a la millor actriu de comèdia.