Cos i Crit

“Tot això és el que he aprés, el que he viscut, i només es podia retornar en forma d’espectacle. És l’única manera que tinc de dir les coses”.

Com evoluciona el gest personal i artístic al llarg de 20 anys d’experiència? Es pot fer una radiografia del temps que passa? Es pot fixar en un espectacle de 50 minuts? En un primer solo als 50 anys?

Una experiència a punt de desbordar-se, amb l’energia despullada i tremolosa que només és possible transmetre des de la maduresa.

Portat per una dona que s’aixeca per ser ella mateixa en un punt on la dona esdevé invisible. Arribant a l’alba dels seus 50 anys pren la decisió de trobar el seu lloc i de mostrar-se tal i com és.

Proves, reptes i representacions vertiginosos que ens conviden a mirar dins les profunditats de nosaltres mateixos amb curiositat, lleugeresa i amor. Un habitar poètic del món, que, a vegades, necessita d’un simbolisme profund, fins i tot d’una aproximació amb tocs surrealistes, per a trobar la seva plenitud.

La corda volant, la corda llisa, la roda Cyr, el caminar cap per avall o els fuets, tècniques de circ a través de les quals s’articula aquesta vibració.  

És una reflexió de la condició humana; fràgil i potent alhora, que a través de les diferents tècniques de circ vol bellugar a l’espectador de la cadira.

Finalment, tot el que transcendeix de la visió aterradora i alliberadora que suposa veure una dona, posant la vida en risc, a 7 metres sobre els nostres caps, amb la corda volant... o la tremenda fascinació, gairebé hipnotitzadora, del gir infinit de la roda Cyr, vol tocar l’espectador. Acompanyar-lo, d’alguna manera, fins els seus propis límits.

Només en el límit és on hom troba la seva veritable essència. Com a la vida mateixa, un camí de tempesta, serenitat i catarsi.